PARATGES SECRETS
Aquesta proposta fotogràfica parla de llocs que, sense saber-ne el motiu, ens commouen. La majoria d’ocasions l’enteniment humà no és capaç de destriar la raó de perquè un espai en concret causa diferents percepcions a la persona que l’observa o transita per ell.
De fet, hi ha dues maneres de relacionar-se amb un espai. Una com a espectador, és a dir, quan es mira un lloc des d’una posició contemplativa sense envair-lo ni modificar-lo i la segona com a actor, quan la persona entra en un àmbit interaccionant amb l’espai ja sigui de manera involuntària com ara caminant per ell o voluntàriament amb el propòsit de modificar-ho deliberadament.
Usualment edificis religiosos, palaus, audiències, fortificacions antigues, jardins són exemples d’arquitectures i espais expressament dissenyats per a aquesta funció: la d’impressionar a les persones que els visiten. Posem per exemple les sensacions que tenim quan visitem Santa Sofia (Istambul), Treptower Park (Berlín) o Sacsayhuamán (Cuzco)…
També trobem llocs que la natura, d’una manera espontània, ha aconseguit exactament el mateix efecte, però suposadament sense cap propòsit. Aquests llocs ens han emocionat i de vegades torbat: paisatges dolços, muntanyes agrestes, cataractes amenaçadores, penya-segats de vertigen. Mostres d’aquests llocs serien les Cascades d’Iguazú (Argentina/Brasil), Coves de Zugarramurdi (Navarra), la Platja de les Catedrals (Galícia)… No obstant això, cal tenir en compte que llocs més modestos provoquen les mateixes torbacions. Sovint indrets amagats a qualsevol racó poden tenir tant o més magnetisme que grans monuments o que llocs silvestres espectaculars.
De la mateixa manera que la síndrome de Stendhal torba la ment a través de la bellesa, hi ha determinats paratges que causen emocions trastornant la consciència.
La ciència explica que fisiològicament les emocions provoquen reaccions del sistema nerviós autònom i del sistema endocrí. Aquest, d’una manera inconscient, dispersa hormones per tot el cos fent que, de vegades, pertorbin la sensatesa i d’una manera aparentment màgica transportin la persona a un món de sensacions irracionals.
D’altra banda, els coneixements apresos referenciats a una cultura i un temps concret i les emocions sensorials, aquestes més universals, compilen en la ment un conjunt d’inputs que també ajuden l’observador a relacionar un lloc amb referents cognitius que habiten en algun plec del seu cervell provocant diferents estats d’ànim.
Aquestes pertorbacions poden arribar a derivar en quadres clínics que poden anar des d’un simple mareig, passant per una taquicàrdia fins a diagnòstics més severs.
Les fotografies d’aquesta sèrie fan referència a aquestes sensacions enigmàtiques que succeeixen en llocs on la casualitat o la intencionalitat els ha configurat de manera que afecten a les persones que els observen o que deambulen per ells i els fa sentir sense motiu aparent múltiples percepcions. Unes agradables, suaus, delicades, plaents, altres incertes, inquietants, repulsives, torbadores. Tot dependrà de l’entorn observat i de la persona que rep les sensacions del lloc concret.
El to de les imatges en blanc i negre juntament amb el tipus de paper emprat en el copiat mat amb un aspecte vellutat i l’exposició en clau baixa remarcant la foscor, acaben conferint a l’obra un aspecte misteriós que convida l’espectador a descobrir-ne detalls ocults a les fotografies.
MIDES: 40 X 40 cm sobre paper 50 x 60 cm
NOMBRE D´IMATGES: 80 (en progrés)
PAPER: Hahnemühlemat. Còpia Giclée