MUR

Hi han coses tancades dins dels murs que, si sortissin de sobte al carrer i cridessin, omplirien el món (Federico Garcia Lorca)

Mur:  Paret gruixuda que suporta el pes d’un edifici o en limita verticalment l’interior. (Definició del Institut d’Estudis Catalans)

Un mur també serveix per aïllar espais, per impedir el pas, per incomunicar, per protegir o isolar coses o persones. La seva proliferació traça recorreguts segurs, fixes, estables, permesos… però en castra d’altres, impedint o limitant la lliure circulació, acotant els àmbits amb la conseqüent desaparició de la llibertat per transitar per qualsevol espai ja sigui físic o mental.

Els murs ens parlen de silencis, de crits ofegats, de belleses amagades, de tresors ocults, d’àmbits prohibits, de paraules silenciades, d’idees incomunicades… de qualsevol cosa o pensament que no li està permès mostrar-se i que queda relegat/da a la ignorància.

Per això el mur és utilitzat com a element inexpugnable que oculta i no permet veure o accedir les coses que amaga. El que comporta aquest aïllament és una pèrdua de llibertat, ja sigui intel·lectual o material, de les persones que no se’ls permet transitar d’un costat a l’altre del mur. És un límit que coarta la llibertat del que està tancat dins contra la seva voluntat i del que està fora per la impossibilitat d’accedir-hi.

En aquest cas utilitzo el concepte que ens proporciona un mur físic com a metàfora de la privació de llibertat. Es tracta d’una imatge de 8 m de llargària per 1,20 d’alçada. Està composada per un total de 240 fotografies de fragments de murs trobats a diferents indrets que configuren un tot.

Aquest projecte va començar l’estiu de 2016 allargant-se en el temps fins la primavera de 2022. Durant aquest temps he anat buscant porcions de murs que per un motiu o altre m’han cridat la atenció. De vegades les formes aleatòries formades pel temps o estructures fixades per les idees dels arquitectes i decoradors o el colors o les textures o qualsevol barreja d’aquets elements, em sedueixen i les capto. Els indrets on són fetes les fotografies són molts, per posar-hi una acotació direm que hi han fotos fetes des de Perú fins a Àustria.

Com tota la meva obra aquest treball parteix d’una vivència en primera persona. Amant de la llibertat que sóc en qualsevol de les seves formes, sempre que he tingut la oportunitat m’he revelat contra tot tipus de repressió: ja siguin absurdes convencions socials, repressions religioses, abusos de qualsevol mena o tot tipus d’injustícia. La lluita per aconseguir una fita sempre exigeix un esforç de tot un col·lectiu. És per això que la instal·lació que plantejo requereix la complicitat del públic que la visita.

Aquesta proposta involucra a l’espectador a fer una instal·lació viva convidant als assistents a rebel·lar-se contra el MUR, que en aquest cas simbolitza la incomunicació no volguda. Es planteja enderrocar-lo de manera que cada visitant pugui agafar una fotografia del mural per endur-se-la. Amb aquest gest d’emportar-se una foto traient-la del MUR ajudarà d’una manera simbòlica a enderrocar-lo i vèncer la repressió que simbolitza.

Al llarg del procés d’enderroc el MUR va sofrint diferents canvis de forma. Desprès de cada sostracció d’una imatge la forma del mur canvia transformant-se en una forma nova generant d’aquesta manera infinitat de MURS nous. Les possibilitats de que el MUR canviï de diferents formes, depenent de quina fotografia escollís cada persona per endur-se-la i en quin ordre, són realment sorprenents. Si hem de fer cas a científics avesats en el càlcul de probabilitats hi han exactament 4,0678853636470581204935759214869 x 10⁴⁶⁸ de MURS possibles. Per fer-ho una mica entenedor el científic consultat explica que trilions de trilions resulta una xifra molt més petita (1 x 10³⁶) que aquesta. La xifra obtinguda és, aproximadament, 400 ordres de magnitud més gran que un trilió de trilions.