CONVERSES AMB LA MORT
La societat occidental sovint utilitza eufemismes per endolcir les realitats. En el cas de la mort diuen que ens convertim en pols. El fet és que no hi surt gaire pols d’un cadàver de qualsevol ésser ja sigui una flor, un gos, un gripau, una papallona, un llobarro, un humà…
Aquesta sèrie fotogràfica és una al·legoria de la mort física. Mitjançant objectes que han estat abandonats, oblidats en magatzems sense cap mena de cura, en els que el pas inexorable del temps ha malmès la seva bellesa primitiva, s’ha representat les restes que es troben a l’interior de les tombes.
Com si d’un petit teatret es tractés les composicions fetes amb aquets objectes que han perdut la seva capacitat de seducció i sols els hi queda una ombra del que eren, ens evoquen els detritus, condició final i natural de qualsevol ésser viu.
DATA:1990
MIDES: 26,5 X 26,5 cms.
NOMBRE D´IMATGES: 18
SÈRIE EXCLUSIVA: Còpies montades en passpartout 40 x 50
Paper clor-bromur
