L’ OCÀS INDEFUGIBLE (1999…)

Hi ha una dita àrab, referint-se a les Piràmides de Giza que diu el següent:  “L’home te por del tems però el temps te por de les Piràmides”. Dons bé, com altres dites aquesta no té cap credibilitat. Científicament és totalment falsa, a la llarga el temps i les convulsions físiques i químiques acabaran amb tot el planeta i qualsevol cosa que contingui.

El científics ho han anunciat: hi haurà un moment que aquest planeta s’esvairà sense cap solució de continuïtat. Absolutament totes les coses incloses en aquest planeta tindran un final. Totes van canviant paulatinament cap a la decrepitud i en conseqüència cap a la destrucció final ja siguin construccions robustes, grans prodigis de la natura, persones, animals, vegetals o qualsevol forma de viva o qualsevol ens de matèria inerta que existeixi damunt de aquest planeta que habitem acabarà desapareixent. Fins i tot minerals de duresa herculiana, esclataran convertir-se en milions d’àtoms dispersos.

Aquest canvi d’estat és un fet que no podem eludir, inevitablement el esdevenir de la vida ens portarà en petita escala a la mort i en gran escala a la desaparició més absoluta.

Per posar un parell d’exemples sis de les set meravelles del món antic ja han desaparegut i en el mar de Aral ja no hi queda ni una gota d’aigua. Sols en la memòria, humana o física -documentació- , perduren alguns d’aquets extraordinaris prodigis fets per la natura o la mà del home .

He volgut exemplificar aquest fet fotografiant ruïnes que ens expliquen que el pas del temps és indefugible per a tothom i que tot el que ens envolta acabarà desapareixent transformat en àtoms.

MIDES: 40 X 40 cm

NOMBRE D´IMATGES: 17 (en progrès)

Còpies 40 x 40 sobre paper 50 x 60

Paper Hahnemühlemat. Còpia Giclée