L’ OCÀS INDEFUGIBLE (1999…)

Hi ha una dita àrab, referint-se a les Piràmides de Giza que diu el següent:  “L’home te por del tems però el temps te por de les Piràmides“. Dons bé, com altres dites aquesta no té cap credibilitat. Científicament és totalment falsa, a la llarga el temps i les convulsions físiques i químiques acabaran amb tot el planeta i qualsevol cosa que contingui.

El científics ho han anunciat: hi haurà un moment que aquest planeta s’esvairà sense cap solució de continuïtat. Absolutament totes les coses incloses en aquest planeta tindran un final. Totes van canviant paulatinament cap a la decrepitud i en conseqüència cap a la destrucció final ja siguin construccions robustes, grans prodigis de la natura, persones, animals, vegetals o qualsevol forma de vida o qualsevol ens de matèria inerta que existeixi damunt de aquest planeta que habitem acabarà desapareixent. Fins i tot minerals de duresa herculiana, esclataran convertir-se en milions d’àtoms dispersos.

Aquest canvi d’estat és un fet que no podem eludir, inevitablement el esdevenir de la vida ens portarà en petita escala a la mort i en gran escala a la desaparició més absoluta.

Per posar un parell d’exemples sis de les set meravelles del món antic ja han desaparegut ien el mar d’Aral ja no hi queda ni una gota d’aigua. Sols en la memòria, humana o física -documentació- , perduren alguns d’aquets extraordinaris prodigis fets per la natura o la mà del home .

He volgut exemplificar aquest fet fotografiant ruïnes que ens expliquen que el pas del temps és indefugible per a tothom i que tot el que ens envolta acabarà desapareixent transformat en àtoms.

MIDES: 40 X 40 cm

NOMBRE D´IMATGES: 17 (en progrès)

Còpies 40 x 40 sobre paper 50 x 60

Paper Hahnemühlemat. Còpia Giclée