ALTARS (2014…)
Ens hem d’endinsar a la nit dels temps per trobar les primeres construccions que podrien denominar-se altars. Totes les civilitzacions han tingut la necessitat de menester un emplaçament on poder celebrar els rituals que la religió o el poder establert ordenaben. Aquest era un lloc normalment elevat per que tothom ho pogués veure i d’aguna manera participar-hi. Aquestes estructures es denominen altars que ve del llatí altare que vol dir elevació.
Així dons els primers altars sols eren un munt de pedres disposades una al damunt de l’altra pet tal de guanyar alçada. Mes tard es varen fer de fusta, una mena de taula que es podia transportar d’un lloc a un altre, finalment la confecció dels altars es va realitzar en pedres nobles com el marbre, granit… que és tal com els coneixem avui en dia.
Poden situar-se en un espai obert o bé dins una construcció però sempre ocupant un lloc prominent de tal manera que sigui el centre del ritual.
Un altar es un espai sagrat que la seva intenció és la de servir per la connexió amb lo diví. La seva essència radica en ser un punt per les pràctiques espirituals com la meditació, la introspecció amb un mateix o la oració en cas de costums religioses.
En moltes tradicions però la taula fa la funció de l’altar. Trobar-se al voltant d’una taula representa el desig de ser coneguts, estimats i acceptats dins d’un grup amb una acceptació mútua i un vincle emocional profund.
La proposta “Altars” no vol representar sols els tabernacles destinats a usos religiosos, sinó també els que congreguen persones al seu voltant per celebrar en comunió alguna efemèride, esdeveniment, succés…o potser sols per fer un encontre sense cap ànim de ritualitzar res.
Qualsevol circumstància de les abans esmentades implica un concepte bàsic de la condició humana: el fet de reunir-se en comunitat.
Absoltament en totes les cultures i èpoques tant sigui per bé o per mal el fet de congregar-se al voltant d’una taula, altar o qualsevol altre construcció ha estat una de les característiques de la humanitat. Aquest és el fet que m’ha fet reflexionar sobre quin és l’impuls instintiu de supervivència que ens fa animals corporatius.
Segons l’etologia, ciència que estudia el comportament animal, la conducta del ésser humà es basa en dues pautes que dirigeixen les accions que du a terme, són la innata (instint) o l’apresa (coneixement adquirit o descobert).
Aquesta va ser la conclusió durant que molts anys va prevaldre. Actualment es pensa que en molts casos el actes que realitza l’èsser humà tenen part de les dues pautes: la instintiva i l’apresa. La finalitat és la supervivència del individu i/o de la espècie.
Els etòlegs afirmen que la sociabilitat humana no és sols un fet cultural, sinó una adaptació biològica imprescindible per a la nostra supervivència.
MIDES: 40 X 40 cm
NOMBRE D´IMATGES: 24 (en progrès)
Còpies 40 x 40 sobre paper 50 x 60
Paper Hahnemühlemat. Còpia Giclée