Aquesta sèrie és inèdita, no s’ha exposat ni publicat mai. Aquí sols hi trobareu una petita mostra del treball.

ÍDOLS

L’ídol és una representació d’un referent natural o imaginari al que se li atribueixen determinats poders sagrats.

L’adoració a l’ídol és tant antiga com la humanitat. En els albors de les primeres cultures humanes ja es troben referències idòlatres. Això demostra que l’home sempre ha tingut la necessitat de visualitzar d’una manera tangible allò que no està al seu abast, que és superior a ell, que se li escapa als seus coneixements, a les seves habilitats…

Des de que l’ésser humà ha tingut capacitat de raonament ha sabut que la vida tenia fi, la por a lo desconegut després de la mort ha fet que s’inventés teories que donessin continuïtat a la seva existència. D’aquesta manera han anat sorgint les diferents religions.

Algunes de les imatges que utilitzen aquestes creences com Crist, Buda, Lucifer, Tor, Bramà, Zeus, Manitú, Júpiter, Hestia… representen ídols que’n diferents temps i cultures han estat o estan lligades a creences molts cops inversemblants o fantàstiques però seguides fidelment per milions de persones. Totes elles simbolitzen un ésser suprem que promet la vida en un altra dimensió després de la mort. Aquestes icones volen expressar la necessitat de creure en la existència d’un ésser “superior”, sovint humanitzat, que tot ho domina i que és l’únic responsable de les alegries i patiments que afecten als mortals.

Els líders religiosos utilitzant les diferents doctrines de les religions i la fe de les persones han trobat una manera de servir als seus interessos i/o als de la classe dominant.

Amb la promesa d’una vida paradisíaca desprès de la mort si seguien estrictament les ordenances sagrades o les amenaces de càstigs eterns i  inferns insalvables si no són fidels a la voluntat divina, han portat als pobles a sotmetre’ls segons el seu interès. Això ha permès executar un dels més hàbils dominis sobre l’ humanitat.

D’altra banda actualment existeix un culte a l’ídol que no és estrictament religiós encara que en molts casos té connotacions sectàries. Els anomenats “ídols de masses” s’ utilitzen com a exemple a seguir. Governants, esportistes, cantants i infinitat de personatges públics han estat presentats com a models a imitar. Les masses s’emmirallen amb aquets personatges, imiten la seva manera de viure i les seves suposades virtuts. Sense cap promesa sobrenatural, està clar que en aquests casos la intenció econòmica o política és la que vertebra aquest culte a l’ídol.

Les fotografies d’aquesta sèrie són un recull d’imatges on es presenten ídols de diferents cultures. En totes elles hi han diferents figuracions: unes religioses, altres que no tenen a veure directament amb cap doctrina però totes tenen el comú denominador de ser una representació admirada o adorada per una comunitat més o menys nombrosa i utilitzada per treure’n profit d’una manera o altre.

MIDES: 50 X 50 cm

NOMBRE D´IMATGES: 18 (en progrès)

Còpies 50 x 50 sobre paper 60 x 80

Paper Hahnemühlemat. Còpia Giclée